Doble vara de medir

A l’actor Pepe Rubianes la fiscalia li demana una multa de 21.600 € per un presumpte delicte d’ultratge a Espanya.

L’actor en un programa de TV3 a la pregunta del presentador “Vosté creu que la unitat d’Espanya està en perill? Va contestar “Que es fotin Espanya pel puto culo a veure si els explota a dins i es queden els ous penjant del campanar” Que se’n vagin a cagar a la puta platja amb la puta Espanya”.

Aquestes declaracions van ferir la sensibilitat de la fundació per a la defensa de la Nació Espanyola, que compta entre els seus membres a Alejo Vidal Cuadras i Amando de Miguel, coneguts en Catalunya per les seves postures ultra espanyolistes.

Com a conseqüència d’aquesta denuncia, la fiscalia actua i considera al Rubianes presumpte autor d’un delicte d’ofensa a la nació espanyola.
Uns mesos després de les declaracions de Rubianes, l’Ivan Tubau, personatge provocador i líder espiritual de Ciudadanos, en l’acte de presentació del seu candidat, va repetir les mateixes paraules de Rubianes, però canviant Espanya per Catalunya “La nació catalana em sua la polla...”

Doncs bé, les declaracions de Rubianes són constitutives d’un delicte d’ofensa a la nació espanyola, en canvi les de Tubau són producte de la seva llibertat d’expressió.
A Rubianes exercitar la seva llibertat d’expressió li costarà 21.600 euros per haver ofès a Espanya i en canvi a Tubau li eixirà de franc perquè es veu que la nació catalana no es mereix el mateix respecte que l’espanyola.

Fa uns dies, unes declaracions racistes d’una concursant de “Gran hermano” en Anglaterra, van provocar un incident diplomàtic entre Anglaterra i India, i el ministre d’afers estrangers anglès va tenir que eixir a demanar disculpes per l’incident.

Si traslladéssim la situació al llarg del territori dels Països Catalans, qui de l’estat espanyol i quantes vegades hauria d’eixir a demanar disculpes pel tracte que rebem els seu ciutadans?

Coneguent el País

Després del parèntesi motivat per la feina extra del mes de desembre i els exàmens de gener de l’UOC, reprenc l’activitat del bloc amb un tema més relaxat, la narració de la darrera sortida de la colla excursionista d’esquerra Xàtiva a la Serra Mariola.
En companyia d’uns bons amics i companys l’Epi guia de l’excursió i senderista convençut, el Dani i el Josep Enric, ens van acostar el diumenge 21 al poble d’Agres, situat al peu de la Serra Mariola.
Vam gaudir d’un dia càlid i d’una temperatura més pròpia de la primavera que d’aquesta data, suposo que com a conseqüència de l’escalfament global que patim.
Comencem a pujar la Serra Mariola, el punt de destí era la Cava d’en Miquel o cava gran (Bocairent). Les caves són grans depòsits fets de pedra on es guardava la neu de l’hivern per a l’estiu.
Per arribar-hi varem trigar tres hores de camí per la Serra Mariola, on gaudirem de l’olor de la terra, dels arbres, del romer...un verdader plaer per als sentits!
De camí ens varem trobar amb la magnífica cava arquejada, amb els seus espectaculars arcs gòtics al descobert, amb la cava del voltor la més ben conservada i més endavant al final del recorregut la cava d’en Miquel o cava gran, admirable aquesta construcció, de dimensions considerables, feta de la mateixa pedra de la muntanya amb uns impressionants contraforts per aguantar les parets centenàries.
El paisatge que es divisa des d’ací és bellíssim, al sud l'Alcoià amb el Montcabrer de 1.390 metres, al nord les dues valls: el Comptat i la Vall d’Albaida, amb els camps, uns llaurats, altres plantats d’oliveres, i tots amb el color característic que l’hivern dóna a aquestes terres.
Parar en aquest lloc per a gaudir del paisatge, per a conversar, descansar intercanviar impressions amb els companys, preparar projectes, planificar noves sortides, descansar...
I després desfer el camí per a tornar a Agres, poble tranquil i sense contaminació. Imprescindible perdre’s pels seus tranquils carrers, beure la fresquíssima aigua que brolla dels dos dolls de la font del mig, comprar oli d’oliva de la collita de les oliveres dels camps propers, per acabar dinant al restaurant la Mariola, un menjar casolà i excel·lent després de 5 hores de senderisme.
I de tornada a Xàtiva, visita al poble del Tio Canya, on celebren per aquestes dates una fireta medieval.
En Muro es fa imprescindible recórrer els seus carrers, sentir parlar la gent amb normalitat el valencià i gaudir amb la seva conversa i, veure comprar tonyina de sorra i embotit del terreny a l’amic Epi i Josep Enric.
Aquesta ha sigut la darrera sortida de la colla excursionista d’esquerra xàtiva, si us animeu i en voleu formar part i sortir a conèixer les nostres comarques, els seus paisatges i el menjar, poseu-vos en contacte i feu-nos ho saber, tos els mesos hi ha programada una sortida a un indret del nostre meravellós País.