M'afegeixo a la campanya engegada pel Xavier Mir des de la blogosfera de vilaweb i titulada: Jo també vull un estat propi, Països Catalans afegim des del Sud.
La vivència normalitzada d'aquesta realitat deixaria de representar un perill per a tots els ciutadans i ciutadanes que la defensen amb arguments, paraules i amb sentiments, per això des de Xàtiva, jo també demano aquest estat propi que anomenem Països Catalans.
En aquestes terres defensar en públic o lluir qualsevol símbol que faci referència a aquesta realitat nacional és convertir-se en el blanc de la ira i la violència dels radicals, defensors de la nació única que exclou a la resta de realitats nacionals. I són aquests intransigents els que per a construir la seva idea de nació necessiten menysprear, atacar o atemorir amb les seves accions als que participen d'una altra concepció de realitat nacional.
Aquest és el cas de l'amic Dani que ha vist com el seu cotxe era fet malbé amb àcid, perque uns energúmens ultradretans sense identificar han decidit que la seva opció en favor d'un estat anomenat Països Catalans no és la correcta i que li calia una reprovació pública, que servís d'exemple per a la resta.
Serveixin aquestes línies per expresar-li al Dani el respecte i recolzament que mereixen les seves conviccions, així com el rebuig envers aquestes accions delictives, doncs no tenen un altre qualificatiu.
