28 de febrer 2007

Els 300 anys de la batalla d’Almansa

Ni un sols euro destinarà l’Ajuntament de Xàtiva governat pel PP a commemorar el 300 aniversari de la batalla d’Almansa i la crema de Xàtiva per Felip V.
El seu Alcalde el popular Alfonso Rus i la Regidora de Cultura Elena Llopis, prefereixen mirar cap a un altre costat, concretament cap a la plaça de bous, aquesta és la icona a la que sí li dediquen milers d’euros tan del pressupost municipal com de la Generalitat Valenciana.
Al Sr. Rus i a la Sra. Llopis, no se’ls recordarà per la seva tasca de promoció de la cultura i dels valors del País, ni com a persones implicades en la seva normalització cultural, sinó més bé, com algú que menysprea la història dels valencians, ja que havent tingut ocasió no han programat des de l’Ajuntament cap acte que commemore el 300 aniversari de la batalla d’Almansa.
Sols l’Escola Valenciana, sense presencia de cap representant de la Generalitat Valenciana ni de la corporació municipal de Xàtiva, va celebrar el passat dissabte 24 amb un concert d’Al Tall i la banda de música La Nova, la commemoració dels 300 anys d’aquesta desfeta.
Els populars ni es van acostar, però el teatre on es va celebrar l’acte de gom a gom.

22 de febrer 2007

La movilització ciutadana goleja a l'Alcalde de Xàtiva


L’alcalde de Xàtiva Alfonso Rus del PP s’ha vist obligat a donar marxa enrere al seu projecte de construir una plataforma de formigó sobre la senda que recorria les muralles de llevant de Xàtiva.
Aquesta reversió del projecte inicial, ha sigut possible per la mobilització ciutadana generada front a les actuacions urbanístiques indiscrimandes dels populars sobre el patrimoni cultural, històric i mediambiental de la ciutat.
Ben polèmiques han resultat al llarg d'aquesta legislatura les intervencions del PP en matèria de remodelació urbanística del nucli antic, que s’han caracteritzat per la inexistència d’un pla de rehabilitació integral, que ha fet que les actuacions realitzades siguin inadequades per al seu entorn i mancades de rigor, exemples d’açò són les remodelacions efectuades en els carrers de Sant Agustí o de la Corretgeria.
El resultat ha sigut la insatisfacció dels veïns i la mobilització ciutadana per tal d’aturar unes actuacions gens respectuoses amb el patrimoni de la ciutat.
El tot poderós president del Partit Popular a València i Alcalde de Xàtiva, Sr. Alfonso Rus, aquesta vegada ha perdut per golejada davant dels col·lectius i associacions veïnals liderats per la plataforma Xàtiva Digna, dins la qual participa Esquerra, que no han defallit en la denuncia de les agressions contra el patrimoni cultural i mediambiental que l’especulació i el “pelotaso” urbanístic del Parit Popular practica.

13 de febrer 2007

Homenatge a les víctimes del franquisme


El proper diumenge 18 de Febrer a les 12 hores, està prevista la celebració en l’estació de trens de Xàtiva de la commemoració del 68è aniversari del bombardeig de l’estació per part de l’aviació fascista l’any 1939.

Aquest any la celebració té un relleu especial, que ve donat per la inauguració de l'esperat i merescut monument a les víctimes d’aquell tràgic i injust bombardeig.
Els entrebancs fets servir per una administració fins ara, poc sensible a la recuperació de la memòria històrica han arribat afortunadament a la seva fi i, serà possible que el Consell de la Joventut vegi aconseguit l’objectiu d’ubicar l’escultura de Miquel Mollà, en el lloc on es van produir els fets.

El monument servirà per a que a Xàtiva s’iniciï la recuperació de la memòria històrica, tal com han fet ja altres països que compten amb un passat traumàtic com el nostre. Servirà també per a recordar a totes i tots aquells ciutadans que van perdre la vida aquell fatídic 12 de febrer de 1939; també ha de servir per avançar en la consecució de la justícia, la veritat i la reparació a les víctimes del franquisme, per a no defallir en la defensa dels drets humans, la pau i la convivència i, per a fer-nos conscients que l’oblit i la mentida no contribuiran ni a dignificar el passat, ni ajudaran a construir el futur del país que volem d’esquerres, valencià i republicà.

08 de febrer 2007

Descapitalització i falta de compromís en la sanitat valenciana

El balanç dels vuit anys de govern del PP al front de la Generalitat Valenciana pel que respecta a la gestió de la sanitat pública, es caracteritza per l’absència de compromís en la defensa d’un servei públic sanitari de qualitat, que atengui les demandes en matèria de salut dels ciutadans.
Al llarg d’aquestos vuit anys, els darrers quatre amb majoria absoluta en el govern, la gestió del PP ha descapitalitzat el sistema públic de salut, mentre que paral·lelament ha anat incrementant milionariament els concerts amb la sanitat privada.
Aquesta política de potenciació de la sanitat privada en detriment de la pública, ha donat com a resultat la construcció amb diners públics de tres hospitals: El d’Alzira, Torrevella i el segon hospital que es construirà a Elx, tots construïts amb diners públics, la gestió dels quals s’ha adjudicat a les asseguradores privades en règim de concert econòmic.
També han anat instal·lant en les dependències dels hospitals públics a empreses privades, amb les quals han concertat la realització de determinades proves diagnòstiques o de rehabilitació com: ressonàncies magnètiques, angiografies o rehabilitació foniàtrica.
El resultat d’aquesta política sanitària es deixa notar ja, en la sanitat valenciana en forma de descapitalització del sistema públic de salut per l’orientació dels recursos econòmics cap a l’empresa privada mitjançant concerts econòmics, el deteriorament de l’assistència sanitària prestada pel sistema públic i, el justificat descontent dels ciutadans amb l’assistència rebuda.
L’increment de la demanda assistencial dels ciutadans com a conseqüència de l’augment de la població o de la major l’esperança de vida, no ha anat acompanyada del necessari increment en els recursos humans i econòmics destinats al sector sanitari.
La conseqüència d’aquesta gestió, mancada de compromís per a la defensa de la salut dels ciutadans, és un deteriorament de la qualitat assistencial que reben els pacients del sistema públic de salut, la saturació dels serveis d'urgències hospitalàries que condueix a llargues hores d’espera abans de ser atesos i, la penositat laboral dels treballadors de la salut.
Davant d’aquestos problemes els gestors del PP miren cap a un altre costat i continuen concertant cada vegada més prestacions de la sanitat pública amb les asseguradores privades i responsabilitzen als professionals sanitaris i als malalts de tenir una percepció equivocada de la realitat.