Els 300 anys de la batalla d’Almansa

Ni un sols euro destinarà l’Ajuntament de Xàtiva governat pel PP a commemorar el 300 aniversari de la batalla d’Almansa i la crema de Xàtiva per Felip V.
El seu Alcalde el popular Alfonso Rus i la Regidora de Cultura Elena Llopis, prefereixen mirar cap a un altre costat, concretament cap a la plaça de bous, aquesta és la icona a la que sí li dediquen milers d’euros tan del pressupost municipal com de la Generalitat Valenciana.
Al Sr. Rus i a la Sra. Llopis, no se’ls recordarà per la seva tasca de promoció de la cultura i dels valors del País, ni com a persones implicades en la seva normalització cultural, sinó més bé, com algú que menysprea la història dels valencians, ja que havent tingut ocasió no han programat des de l’Ajuntament cap acte que commemore el 300 aniversari de la batalla d’Almansa.
Sols l’Escola Valenciana, sense presencia de cap representant de la Generalitat Valenciana ni de la corporació municipal de Xàtiva, va celebrar el passat dissabte 24 amb un concert d’Al Tall i la banda de música La Nova, la commemoració dels 300 anys d’aquesta desfeta.
Els populars ni es van acostar, però el teatre on es va celebrar l’acte de gom a gom.

La movilització ciutadana goleja a l'Alcalde de Xàtiva

L’alcalde de Xàtiva Alfonso Rus del PP s’ha vist obligat a donar marxa enrere al seu projecte de construir una plataforma de formigó sobre la senda que recorria les muralles de llevant de Xàtiva.
Aquesta reversió del projecte inicial, ha sigut possible per la mobilització ciutadana generada front a les actuacions urbanístiques indiscrimandes dels populars sobre el patrimoni cultural, històric i mediambiental de la ciutat.
Ben polèmiques han resultat al llarg d'aquesta legislatura les intervencions del PP en matèria de remodelació urbanística del nucli antic, que s’han caracteritzat per la inexistència d’un pla de rehabilitació integral, que ha fet que les actuacions realitzades siguin inadequades per al seu entorn i mancades de rigor, exemples d’açò són les remodelacions efectuades en els carrers de Sant Agustí o de la Corretgeria.
El resultat ha sigut la insatisfacció dels veïns i la mobilització ciutadana per tal d’aturar unes actuacions gens respectuoses amb el patrimoni de la ciutat.
El tot poderós president del Partit Popular a València i Alcalde de Xàtiva, Sr. Alfonso Rus, aquesta vegada ha perdut per golejada davant dels col·lectius i associacions veïnals liderats per la plataforma Xàtiva Digna, dins la qual participa Esquerra, que no han defallit en la denuncia de les agressions contra el patrimoni cultural i mediambiental que l’especulació i el “pelotaso” urbanístic del Parit Popular practica.

Homenatge a les víctimes del franquisme

El proper diumenge 18 de Febrer a les 12 hores, està prevista la celebració en l’estació de trens de Xàtiva de la commemoració del 68è aniversari del bombardeig de l’estació per part de l’aviació fascista l’any 1939.

Aquest any la celebració té un relleu especial, que ve donat per la inauguració de l'esperat i merescut monument a les víctimes d’aquell tràgic i injust bombardeig.

Els entrebancs fets servir per una administració fins ara, poc sensible a la recuperació de la memòria històrica han arribat afortunadament a la seva fi i, serà possible que el Consell de la Joventut vegi aconseguit l’objectiu d’ubicar l’escultura de Miquel Mollà, en el lloc on es van produir els fets.

El monument servirà per a que a Xàtiva s’iniciï la recuperació de la memòria històrica, tal com han fet ja altres països que compten amb un passat traumàtic com el nostre. Servirà també per a recordar a totes i tots aquells ciutadans que van perdre la vida aquell fatídic 12 de febrer de 1939; també ha de servir per avançar en la consecució de la justícia, la veritat i la reparació a les víctimes del franquisme, per a no defallir en la defensa dels drets humans, la pau i la convivència i, per a fer-nos conscients que l’oblit i la mentida no contribuiran ni a dignificar el passat, ni ajudaran a construir el futur del país que volem d’esquerres, valencià i republicà.

Se'n fa ressó Assemblea de joves de Canals

Descapitalització i falta de compromís en la sanitat valenciana

El balanç dels vuit anys de govern del PP al front de la Generalitat Valenciana pel que respecta a la gestió de la sanitat pública, es caracteritza per l’absència de compromís en la defensa d’un servei públic sanitari de qualitat, que atengui les demandes en matèria de salut dels ciutadans.

Al llarg d’aquestos vuit anys, els darrers quatre amb majoria absoluta en el govern, la gestió del PP ha descapitalitzat el sistema públic de salut, mentre que paral·lelament ha anat incrementant milionariament els concerts amb la sanitat privada.

Aquesta política de potenciació de la sanitat privada en detriment de la pública, ha donat com a resultat la construcció amb diners públics de tres hospitals: El d’Alzira, Torrevella i el segon hospital que es construirà a Elx, tots construïts amb diners públics, la gestió dels quals s’ha adjudicat a les asseguradores privades en règim de concert econòmic.

També han anat instal·lant en les dependències dels hospitals públics a empreses privades, amb les quals han concertat la realització de determinades proves diagnòstiques o de rehabilitació com: ressonàncies magnètiques, angiografies o rehabilitació foniàtrica.

El resultat d’aquesta política sanitària es deixa notar ja, en la sanitat valenciana en forma de descapitalització del sistema públic de salut per l’orientació dels recursos econòmics cap a l’empresa privada mitjançant concerts econòmics, el deteriorament de l’assistència sanitària prestada pel sistema públic i, el justificat descontent dels ciutadans amb l’assistència rebuda.

L’increment de la demanda assistencial dels ciutadans com a conseqüència de l’augment de la població o de la major l’esperança de vida, no ha anat acompanyada del necessari increment en els recursos humans i econòmics destinats al sector sanitari.

La conseqüència d’aquesta gestió, mancada de compromís per a la defensa de la salut dels ciutadans, és un deteriorament de la qualitat assistencial que reben els pacients del sistema públic de salut, la saturació dels serveis d'urgències hospitalàries que condueix a llargues hores d’espera abans de ser atesos i, la penositat laboral dels treballadors de la salut.

Davant d’aquestos problemes els gestors del PP miren cap a un altre costat i continuen concertant cada vegada més prestacions de la sanitat pública amb les asseguradores privades i responsabilitzen als professionals sanitaris i als malalts de tenir una percepció equivocada de la realitat.

Doble vara de medir

A l’actor Pepe Rubianes la fiscalia li demana una multa de 21.600 € per un presumpte delicte d’ultratge a Espanya.

L’actor en un programa de TV3 a la pregunta del presentador “Vosté creu que la unitat d’Espanya està en perill? Va contestar “Que es fotin Espanya pel puto culo a veure si els explota a dins i es queden els ous penjant del campanar” Que se’n vagin a cagar a la puta platja amb la puta Espanya”.

Aquestes declaracions van ferir la sensibilitat de la fundació per a la defensa de la Nació Espanyola, que compta entre els seus membres a Alejo Vidal Cuadras i Amando de Miguel, coneguts en Catalunya per les seves postures ultra espanyolistes.

Com a conseqüència d’aquesta denuncia, la fiscalia actua i considera al Rubianes presumpte autor d’un delicte d’ofensa a la nació espanyola.
Uns mesos després de les declaracions de Rubianes, l’Ivan Tubau, personatge provocador i líder espiritual de Ciudadanos, en l’acte de presentació del seu candidat, va repetir les mateixes paraules de Rubianes, però canviant Espanya per Catalunya “La nació catalana em sua la polla...”

Doncs bé, les declaracions de Rubianes són constitutives d’un delicte d’ofensa a la nació espanyola, en canvi les de Tubau són producte de la seva llibertat d’expressió.
A Rubianes exercitar la seva llibertat d’expressió li costarà 21.600 euros per haver ofès a Espanya i en canvi a Tubau li eixirà de franc perquè es veu que la nació catalana no es mereix el mateix respecte que l’espanyola.

Fa uns dies, unes declaracions racistes d’una concursant de “Gran hermano” en Anglaterra, van provocar un incident diplomàtic entre Anglaterra i India, i el ministre d’afers estrangers anglès va tenir que eixir a demanar disculpes per l’incident.

Si traslladéssim la situació al llarg del territori dels Països Catalans, qui de l’estat espanyol i quantes vegades hauria d’eixir a demanar disculpes pel tracte que rebem els seu ciutadans?

Coneguent el País

Després del parèntesi motivat per la feina extra del mes de desembre i els exàmens de gener de l’UOC, reprenc l’activitat del bloc amb un tema més relaxat, la narració de la darrera sortida de la colla excursionista d’esquerra Xàtiva a la Serra Mariola.
En companyia d’uns bons amics i companys l’Epi guia de l’excursió i senderista convençut, el Dani i el Josep Enric, ens van acostar el diumenge 21 al poble d’Agres, situat al peu de la Serra Mariola.
Vam gaudir d’un dia càlid i d’una temperatura més pròpia de la primavera que d’aquesta data, suposo que com a conseqüència de l’escalfament global que patim.
Comencem a pujar la Serra Mariola, el punt de destí era la Cava d’en Miquel o cava gran (Bocairent). Les caves són grans depòsits fets de pedra on es guardava la neu de l’hivern per a l’estiu.
Per arribar-hi varem trigar tres hores de camí per la Serra Mariola, on gaudirem de l’olor de la terra, dels arbres, del romer...un verdader plaer per als sentits!
De camí ens varem trobar amb la magnífica cava arquejada, amb els seus espectaculars arcs gòtics al descobert, amb la cava del voltor la més ben conservada i més endavant al final del recorregut la cava d’en Miquel o cava gran, admirable aquesta construcció, de dimensions considerables, feta de la mateixa pedra de la muntanya amb uns impressionants contraforts per aguantar les parets centenàries.
El paisatge que es divisa des d’ací és bellíssim, al sud l'Alcoià amb el Montcabrer de 1.390 metres, al nord les dues valls: el Comptat i la Vall d’Albaida, amb els camps, uns llaurats, altres plantats d’oliveres, i tots amb el color característic que l’hivern dóna a aquestes terres.
Parar en aquest lloc per a gaudir del paisatge, per a conversar, descansar intercanviar impressions amb els companys, preparar projectes, planificar noves sortides, descansar...
I després desfer el camí per a tornar a Agres, poble tranquil i sense contaminació. Imprescindible perdre’s pels seus tranquils carrers, beure la fresquíssima aigua que brolla dels dos dolls de la font del mig, comprar oli d’oliva de la collita de les oliveres dels camps propers, per acabar dinant al restaurant la Mariola, un menjar casolà i excel·lent després de 5 hores de senderisme.
I de tornada a Xàtiva, visita al poble del Tio Canya, on celebren per aquestes dates una fireta medieval.
En Muro es fa imprescindible recórrer els seus carrers, sentir parlar la gent amb normalitat el valencià i gaudir amb la seva conversa i, veure comprar tonyina de sorra i embotit del terreny a l’amic Epi i Josep Enric.
Aquesta ha sigut la darrera sortida de la colla excursionista d’esquerra xàtiva, si us animeu i en voleu formar part i sortir a conèixer les nostres comarques, els seus paisatges i el menjar, poseu-vos en contacte i feu-nos ho saber, tos els mesos hi ha programada una sortida a un indret del nostre meravellós País.

25 de novembre, comencem la precampanya

El passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a la Casa de Cultura de Xàtiva la presentació de la candidata i cap de llista d’Esquerra: Lupe Ferrer.
En l’acte ens van acompanyar un munt d’amics, amigues, simpatitzants i militants als que agraeixo ser com són: valencians i republicans, així com la seva companyia i recolzament i, als que anime per a que participen en l’única esquerra valenciana i republicana que hi ha, esquerra republicana.
Ens va ser molt valuós el recolzament que des d’esquerra l’Hospitalet ens van donar l’Anna Simó i l’Eduard Suárez, ja que va ser la candidatura encapçalada per l’Anna la que va aconseguir situar a esquerra dintre de l’Ajuntament de l’Hospitalet, juntament amb la col·laboració, el treball, la dedicació, la constància i la il·lusió de la resta de companys d’esquerra.
Des d’esquerra Xàtiva som conscients de l’altura del llistó que haurem de superar en les properes eleccions municipals de maig del 2007 i, si els companys de l’Hospitalet van aconseguir representació a l’Ajuntament en una situació semblant a la nostra, vol dir que nosaltres també ho aconseguirem, que estem en el bon camí i, no ens faltarà la dedicació, el treball, la constància i la il·lusió necessària per a dur endavant el projecte.
A més comptem per a liderar el projecte amb la millor candidata Lupe Ferrer, una dona la trajectòria personal i professional de la qual ha estat lligada sempre al món d’esquerra i a qui no li faltarà la dedicació, ni la voluntat ni la il·lusió necessària per a col·locar a esquerra on li correspon, en l’ajuntament de Xàtiva.

Presentació de la candidata d’esquerra a l’alcaldia de Xàtiva

Hem començat el compte enrera que ens conduirà fins al maig del 2007, mes en el que tindran lloc les eleccions municipals.

El proper 25 de novembre Esquerra Republicana presentarà en un acte públic a la candidata elegida per alcaldessa de Xàtiva, Lupe Ferrer actual presidenta d’Esquerra en la Costera.

L’acte públic de presentació de la candidata tindrà lloc a les 19:30 hores en la Casa de Cultura de Xàtiva i, comptarà amb la participació de Lupe Ferrer cap de llista i candidata a l’Alcaldia, Anna Simó Diputada al Parlament de Catalunya i Exconsellera de Benestar i Família i, Ció Albert presidenta local d’esquerra que presentarà l’acte.

En acabar l’acte celebrarem un sopar-tertúlia en el bar-restaurant el Lleó (Portal del Lleó 10, Xàtiva) que comptarà amb l’assistència de Lupe Ferrer, Anna Simó, Eduard Suárez i Ció Albert.

El sopar ens servirà per carregar energies de cara a la intensa etapa que ens espera, per la qual cosa ens complaurà que ens acompanyeu, perquè les dones i els homes d’esquerra volem transmetre a tots aquells que vulguin escoltar-nos que la política local ha de ser una altra cosa, perque considerem que és molt més que projectes irrealitzables, mentides descarades, prepotència derivada de majories absolutes, utilització descarada dels mitjans públics per obtenir beneficis privats, espoli del patrimoni municipal, utilització partidista dels càrrecs públics, primacia del benefici particular en detriment de l’interès general, gestió pública caracteritzada per la falta d’imparcialitat , d’objectivitat i enfosquida per ombres, per massa ombres i massa trames.

Nosaltres contarem als que vinguin, als que ens pregunten, als que se’ns acosten, als que vulguin confiar amb nosaltres, que estarem en política per a ser honrats, modests, per a no mentir ni exagerar, per a ser constants, per a pactar, per a entendre a l’altre, per a encaixar crítiques quan ni hagin, per a corregir quan sigui menester, per a no insultar ni desqualificar el contrari, per a estrènyer sense escanyar, per a respectar, per a ser mesurats...

Afegeix tu les característiques que creguis que hem de tenir, digues-nos-les, l’única condició és que ens han de servir per avançar, per a millorar, per a construir l’espai de benestar que necessitem.

Com veieu el repte que tenim per davant és apassionant.

Esmenes als pressupostos de l'Estat

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya ha presentat en el Congrés dels Diputats una sèrie d’esmenes als pressupostos generals de l’estat per un import de 1300 milers d’euros, amb l’objectiu d’aconseguir fons econòmics que millorin el patrimoni local.
Les inversions sol·licitades es distribuirien de la següent manera: 1000 milers d’euros per a l’adequació de la serra del Castell i el seu entorn i, 300 milers d’euros per a l’adequació com a lloc d’esplai del riu Alboi en el seu tram de Bellús a les arcaetes.
Esquerra-Xàtiva vol demostrar d’aquesta manera que el seu objectiu principal serà la defensa del interès general, que el treball encetat continuarà per a millorar i augmentar la dotació econòmica destinada a l’adequació i modernització de sectors tant necessaris per al desenvolupament del poble i la comarca com són les infrastructures, medi ambient, patrimoni i investigació.
Una vegada acceptades les esmenes, aquestes han de passar el tràmit parlamentari de la seva aprovació i, és en aquest moment on des d’Esquerra Republicana es defensaran les esmenes en seu parlamentària, per a fer possible i garantir les inversions que precisa el nostre territori i que no queden garantides després de l’aprovació del nou estatutet feta pels dos partits majoritaris espanyols PP i PSOE.

Benvinguda a la Federació Comarcal de la Vall d'Albaida

Vull donar la benvinguda a la Federació Comarcal de la Vall d’Albaida constituïda recentment.

Aquest fet és una bona noticia per a Esquerra i per als països Catalans, perquè significa que augmenta el número de gent interessada en la defensa dels interessos i de la construcció del nostre espai nacional.

Deia Joan Puigcercos fa pocs dies a Vic, que “ERC ha d’anar contracorrent, no perquè ens agradi, perquè anar contracorrent no és mai còmode, sinó perquè ERC és l’únic partir independent de Madrid, és a dir, és l’esquerra catalana independent i responsable”.

Nosaltres al País Valencià diem el mateix: ERPV és l’esquerra independent i responsable.

En una entrevista realitzada als representants dels diferents partits polítics i publicada el dissabte 2 de setembre per L’informador, setmanari d’informació comarcal de la Costera, el representant del PSOE al preguntar-li sobre la possibilitat de pactes electorals de cara a les properes eleccions, contestava que caldria tenir en compte les indicacions de les direccions nacionals. Amb aquestos pressupostos, penseu que en algun moment defensaran els interessos dels Països Catalans? Evidentment que no.

En canvi ERPV és un partit independent, perque pren les decisions lliurement i amb independència, amb la voluntat de decidir el millor per al nostre present i el nostre futur, lluny de l’obediència i dependència que les delegacions dels partits espanyols en el nostre País tenen respecte de Madrid.

I ERPV és responsable, perque defensa allò que volen i necessiten la gran majoria dels valencians i valencianes: un model econòmic propi, adequat i productiu, una societat del benestar i uns serveis de qualitat per al ciutadans i ciutadanes d’aquest país.

Tenim per davant un repte apassionant, i és el d’il·lusionar a la gent, a la bona gent de la Comarca, perquè s’incorpori a la construcció del nostre projecte nacional, només així resoldrem els nostres problemes quotidians i només així podrem construir l’estat que ens pertoca cada cop mes lliure i més republicà.

Jo també vull un estat propi: Països Catalans

M'afegeixo a la campanya engegada pel Xavier Mir des de la blogosfera de vilaweb i titulada: Jo també vull un estat propi, Països Catalans afegim des del Sud.

La vivència normalitzada d'aquesta realitat deixaria de representar un perill per a tots els ciutadans i ciutadanes que la defensen amb arguments, paraules i amb sentiments, per això des de Xàtiva, jo també demano aquest estat propi que anomenem Països Catalans.

En aquestes terres defensar en públic o lluir qualsevol símbol que faci referència a aquesta realitat nacional és convertir-se en el blanc de la ira i la violència dels radicals, defensors de la nació única que exclou a la resta de realitats nacionals. I són aquests intransigents els que per a construir la seva idea de nació necessiten menysprear, atacar o atemorir amb les seves accions als que participen d'una altra concepció de realitat nacional.

Aquest és el cas de l'amic Dani que ha vist com el seu cotxe era fet malbé amb àcid, perque uns energúmens ultradretans sense identificar han decidit que la seva opció en favor d'un estat anomenat Països Catalans no és la correcta i que li calia una reprovació pública, que servís d'exemple per a la resta.

Serveixin aquestes línies per expresar-li al Dani el respecte i recolzament que mereixen les seves conviccions, així com el rebuig envers aquestes accions delictives, doncs no tenen un altre qualificatiu.

Una altra Fira desaprofitada, i en van… quantes?

Acabem de celebrar la Fira de Xàtiva, festa que comença el 15 d’agost com en altres pobles dels Països Catalans, la qual cosa ens recorda la cultura comuna compartida que tan combatuda ha estat pels polítics de torn, ocupats en esquinçar la identitat d’aquesta nació.
En els cartells que cada any anuncien la Fira es podia llegir la frase: “ des del 1250 per privilegi del rei Jaume I”.

Ha sigut important durant segles i, referent per a la gent de la comarca i comarques veïnes que acudien uns, a vendre i altres a comprar allò que necessitaven per a l’any.
La Fira servia de vehicle de comunicació entre les persones, tenint en compte la realitat social i econòmica que havia donat lloc al seu naixement.
Però els darrers anys amb una successió al front del govern municipal de majories absolutes tan del PSOE com del PP han abocat a la Fira a una crisi profunda d’identitat, no obstant això, hem assistit a un increment desorbitat i preocupant de la despesa destinada a la seva organització, la qual cosa no ha anat acompanyada ni d’explicacions satisfactòries sobre la seva justificació ni de beneficis envers la comarca o el País.
Cada any el polític de torn ens ofrena xifres rècords de visitants i de tones de fem recollides respecte de l’anterior, però sols hi ha que escoltar i parlar amb la gent més gran per adonar-se que menteixen, i que la Fira ha conegut més participació, ha ocupat una major superfície i, ha presentat una diversitat de negoci major que l’actual.
No hi han idees, i les que es posen en pràctica no estan adreçades a convertir la festa en esdeveniment que potencie, desenvolupe i recolze l’economia, les empreses, la comunicació o la cultura dels territoris dels Països Catalans.
Es desaprofita un esdeveniment que hauria de servir per a mostrar al món la potencialitat, la creativitat, l’empenta i les possibilitats de la gent del nostre territori.
La Fira hauria de ser el fòrum, l’escaparata on any rere any es mostrés l’activitat cultural, empresarial, social o veïnal generada des del nord al sud del territori.
És açò el que afavoriria el coneixement mutu, l’intercanvi cultural, l’econòmic, la qual cosa ens donaria cohesió com a nació i trauria benes dels ulls i odis irracionals generats per tantes i tantes mentides interessades.
Contràriament els diners públics destinats a la seva organització se n’han anat en “events” (terminologia pròpia del nefast alcalde que patim) que mai han de contribuir al desenvolupament dels valors propis culturals ni a la creació de valor afegit per a la nostra nació.

Malgrat açò, la gent de la comarca i de les comarques veïnes continua fidel any rere any a la seva cita amb la Fira.

Aquesta gent és la protagonista principal d’una Fira que ens reclama una altra manera de fer la Fira, la qual no és que siga possible sinó que és ja necessària.